PAREM TAULA AL MENJADOR

Cada vegada som més els nens i nenes que ens quedem a dinar al menjador. Alguns ens hi quedem perquè les nostres famílies a l’hora de dinar estan treballant, altres perquè vivim massa lluny…

Encara que no ens quedem tots els nens i nenes de la classe, les nostres mestres tenen molt clar que el menjador és un espai educatiu més de l’escola. Aquesta afirmació la podem fer per motius diversos: dinant a l’escola tots junts aprenem a conviure i compartir, a saber-nos esperar i a respectar els torns. També adquirim hàbits d’higiene, a fer servir els coberts adequadament,  i a menjar de tot per estar sans i forts.

Aquest curs els infants de P3 i P4 ja parem la taula. Les mestres ens ajuden quan necessitem alguna cosa, però som nosaltres els que posem els plats, gots i coberts a taula. També som autònoms a l’hora d’escurar els plats a la brossa. A P5, des de fa uns dies hem canviat les plates per plats.

SERVEI DE CORREUS A EI5

Recordeu quan éreu petits i “al cole” us passàveu missatgets en papers d’amagat dels adults? Al “Pisdebaix” ens ho posen fàcil als nens i nenes, i les mestres ens han muntat un servei de correus als dracs expressament perquè ens puguem enviar missatges explicant-nos allò que sentim, el que pensem, felicitar-nos per l’aniversari…i puguem estar en contacte entre nosaltres durant el dia. Quina il·lusió arribar a l’Escola de bon matí i obrir la nostra caixeta esperant una sorpresa dels nostres companys i amics!

L’escriptura espontània és un dels objectius d’aquest servei de correus que ens han instal·lat al passadís. Però ni de bon tros l’únic. De tant en tant, també enviem missatges als companys que ens proposen les mestres. Elles vetllen perquè ningú es quedi sense rebre missatges i tothom rebi paraules boniques!

 

GRAN TARDA EN FAMÍLIA AL CIRC RALUY LEGACY

Per molt nerviosos que estiguéssim, per molt contents i il·lusionats que ens sentíssim i per moltes ganes que tinguéssim d’anar-hi, no ens haguéssim imaginat mai que passaríem una tarda tan genial al circ. Eren les tres de la tarda i les butaques del circ ja eren gairebé plenes. Els nens i nenes de la Llar d’Infants i de Parvulari de l’escola acompanyats d’avis i germans, cosins i amics, esperàvem amb ànsia que comencés l’espectacle…I finalment ha arribat l’hora: el primer de donar-nos la benvinguda ha estat el David Garriga, ex-alumne de l’escola i actual integrant del circ Raluy. I ho ha fet d’una manera molt original: amb un vídeo on ens ensenyaven com arriben i com es munten les caravanes del circ a la ciutat, i convidant les coordinadores del Cicle d’Infantil -la Judit i la Roser- a dir unes paraules a les famílies. No volem estar-nos de tornar a repetir el que ja us han dit elles: GRÀCIES, GRÀCIES i  MÉS GRÀCIES, FAMÍLIES. Per fer l’esforç de ser-hi i per fer possible que la tarda d’avui al circ es convertís en una realitat.

L’espectacle ha aplegat molts artistes i molt variats: el mag, l’home que jugava amb el foc, els equilibristes, les patinadores, els acròbates, el que feia petites acrobàcies amb la pilota…Fins i tot ha aparegut un ós. També una mestra que ha acabat amb les manilles posades i uns pares i mares que han col·laborat en els diferents números. Ho han fet tan bé que en algun moment ens hem arribat a plantejar si els farien un lloc a la plantilla del circ! 😉 I al final, per tancar la sessió, una imatge molt tendra que ens ha arribat al cor: l’integrant més gran del circ -el pallasso Raluy- i els més petits, recordant-nos l’esperit d’aquest art tan antic, que passa de generació en generació.

No cal que us n’expliquem gaires detalls perquè la majoria hi éreu, però sí que ens ve molt de gust regalar-vos aquest recull de fotografies per tenir un record d’aquesta tarda tan especial:

UNA VISITA MOLT ESPECIAL

Avui a les 12h els infants del Parvulari hem tingut una visita molt especial: ha vingut la Niedzela Raluy. Us sona, oi el seu cognom? Efectivament, és la néta del fundador del circ Raluy i una artista més del circ. Ens ha regalat un cartell del circ i una maqueta perquè la puguem muntar.

Havíem preparat unes quantes preguntes per fer-li, ja que sabem que l’estil de vida al circ és molt diferent que al que tenim nosaltres i teníem molta curiositat. Li hem demanat on viu, quines actuacions fa ella al circ, quants idiomes parla… I hem descobert tot això:

Ella no ha viscut mai en una casa com les nostres, sinó que va de ciutat en ciutat amb la caravana del circ. Les caravanes, per cert, les importen d’altres països d’Europa on les han abandonat per antigues i les restauren amb fustes i les pinten de colors bonics. I no us penseu que hi viu sola! El circ l’integren 50 persones. En necessiten 25 i dos dies de feina cada vegada que han de muntar la carpa en una nova ciutat! Imagineu-vos quanta feina.

El seu pare li ha ensenyat tot el que sap, però ens ha explicat que també existeixen escoles de circ on aprendre les diferents disciplines. També ha après moltes coses a tots els països on han fet estada: Espanya, França, Portugal, Argentina, Noruega, Costa Rica… Sort en té que parla molts idiomes i es pot fer entendre bé: parla català, castellà, francès, anglès, italià, una mica de rus…De fet, li encanta viatjar i el “bon rotllo” que hi ha amb tots els seus companys, que ja s’han convertit en part de la seva família!

Per acabar, volem destacar dues coses que ens ha explicat que ens han cridat l’atenció: quan ella era petita no podia anar sempre a la mateixa escola com fem nosaltres. Anava cada dues setmanes en una escola d’un poble diferent, depenent d’on estava situat el circ en aquell moment. La segona és que, si vol rebre una carta, ha de donar l’adreça d’alguna amiga seva que visqui en una casa “normal”. Curiós oi?

TRANSFORMEM L’ESCOLA EN UN CIRC

Aquestes últimes setmanes ens hem immers en el món del circ. Tant, que hi ha moments en què dubtem si estem a l’escola o en una carpa d’un circ ambulant… En la primera fotografia podeu veure la decoració de les portes de les nostres aules, les de la llar d’infants i de Parvulari: els músics, l’home bala, els pallassos, el malabarista, l’equilibrista, el mag, la contorsionista, el trapezista… tots ens donen la benvinguda a l’escola cada matí quan arribem.

En la següent fotografia, en canvi, podeu veure les dues entrades del circ, les carpes i el públic que ja s’espera per la propera funció. Veieu alguna cara coneguda? 

LAND ART PER ALS NOSTRES ARBRES

Com ja sabeu, dissabte passat van tenir lloc les portes obertes de l’Escola. L’equip de mestres d’educació artística (des de la Llar d’Infants fins a ESO), va estar tot el matí al pati del Bosquet fent una activitat de Land Art per decorar el nostre pati. Pels que no ho sabeu, el Land Art és un corrent de l’art contemporani que utilitza els materials de la natura (fusta, terra, pedres, sorra, vent, roques, foc, aigua…) el suport del qual és el propi paisatge. És un art efímer. També van aprofitar per escriure el nom de cadascun dels arbres que havíem plantat fa unes setmanes (el nesprer, la figuera, l’arboç, el codonyer, l’ametller…) en unes pedres, per poder recordar-los en tot moment.

Amb els mestres, van poder col·laborar-hi tots els alumnes i famílies que van voler. Des del “Pisdebaix” els volem donar les gràcies per aquest regal tan artístic que ens han deixat gràcies al seu esforç i la seva dedicació:

DIVENDRES ANEM AL CIRC

Recordeu que aquest divendres dia 24 de març farem la sortida en família a veure el circ Raluy. Entre les 14.00h i les 14.15h podreu venir a buscar els nens i nenes que es queden a dinar a l’escola. El circ, situat al Polígon dels Trullols, obrirà les seves portes cap a les 14.45h i l’espectacle començarà a les 15.30h i tindrà una durada aproximada d’una hora i vint minuts. Recordeu portar les vostres entrades.

Si voleu saber més coses sobre el circ i els professionals que l’integren podeu clicar en el següent link per accedir a la seva pàgina web:

 

Circo Raluy

ELS “LEGOS” A LA VISTA

Els alumnes de 1r d’ESO de l’escola, dins el projecte de robòtica de l’àrea de tecnologia, han estat treballant amb “Legos”. Cada alumne ha portat peces i figures de “Lego” i puzzles 3D de casa seva i a la classe han construït petits muntatges tots junts. Amb ells, han preparat una exposició de 78 figures.

Ahir al matí, els alumnes i el seu mestre -en Josep Piñol- ens van convidar a tots els grups classe de Parvulari a visitar l’exposició i ens van anat comentant cadascuna de les figures: com les havien construït, si eren mòbils o no… Aquells nens i nenes que a nosaltres ens van semblar tan grans fa uns quants anys anaven a les mateixes aules que nosaltres. Segur que la nostra companyia els va portar records bonics…

UN “GAT AMB BOTES” MOLT MUSICAL

Avui els infants de Parvulari 4 i 5 anys hem començat la setmana d’una manera diferent; diferent i musical. Hem anat al Conservatori Municipal de Manresa a veure el conte “el gat amb botes”.

Hem hagut de pujar les escales fins al 4t pis per arribar a l’Auditori Miquel Blanch. Però ha valgut la pena, perquè és un espai molt gran (hi caben 180 persones) i bonic i molt ben preparat per a poder-hi escoltar música. Tan bon punt ens hem assegut a les butaques ja han aparegut uns quants músics amb els seus instruments. La majoria d’instruments eren de vent: la trompeta, la flauta travessera, l’oboè, el clarinet, el fagot i el saxo. Però també n’hi havia de percussió, com ara les timbales i la bateria. I sabeu què ens ha cridat l’atenció? Que un dels músics no tocava cap instrument. Les mestres ens han explicat que era el director, la persona que es cuida de dirigir els músics: ell els avisa quan han de tocar el seu instrument, si ho han de fer més fort o més fluix… i fa servir una batuta.

Una altra protagonista de l’espectacle ha estat la Pilar, una professora del Conservatori que ha estat la narradora del conte del “gat amb botes”. Amb un barret al cap i un micròfon perquè la sentíssim bé ens ha anat explicant el conte amb el suport d’unes imatges que es projectaven en una pantalla. En acabar el conte ens ha obsequiat amb una moralina molt interessant i que no hem de perdre mai de vista: “Qui troba un amic, sigui petit o gran, lleig o bonic, troba un gran tresor”.

Gràcies per convidar-nos! Ha estat una oportunitat molt xula per veure i sentir els instruments de ben a prop!