PASSI-HO BÉ I FINS L’ANY QUE VE!

Un dia abans de l’arribada oficial de l’estiu i ja amb aquella barreja de sentiments contradictoris a l’estómac, hem donat el tret de sortida al final de curs al Parvulari.

Per començar la jornada, ens hem reunit tots a la pista dels 50 anys per cruspir-nos el menjar i les begudes que havíem portat entre tots. Després, el dia ha continuat entre jocs, rialles, petons i abraçades.  Tot això, de ben segur que aquest estiu ho trobarem a faltar, igual que la companyia dels nostres companys, amics i mestres. Però no patiu, que això no és un punt i final, sinó un punt i apart, que ens donarà aire per agafar embranzida i forces suficients per fer del curs que ve un curs igual d’especial que el que avui acabem.

Us desitgem unes bones vacances a tots i a totes i que gaudiu de la vostra família i de moments ben especials en llocs ben bonics. Una abraçada gegant!!! Ens veiem a la tornada!
Collages

PARLAMENTS DE LES FAMÍLIES AL “PAS ENDAVANT”

Aquí teniu els parlaments que van fer els pares i mares delegats de cadascuna de les classes d’EI5 en la festa del “pas endavant”, perquè els pugueu llegir tranquil·lament…

 

DRACS VERMELLS, EI5A

Quan la Sònia em va dir dimecres passat: -“Rosa, podràs dir unes paraules com a delegada?” Vaig pensar:-“Noooooo!!! Em fa molta vergonya!!!” Però com que un dia li deia al meu fill David (“-Te’n recordes, David?”) que la vergonya molts cops ens frena i hem de fer l’esforç de superar-la perquè sinó ens perdrem moltes coses i experiències que valen molt la pena…He pensat que seria bona idea predicar amb l’exemple!

Fet aquest incís, m’agradaria començar amb una anècdota: A principis de curs, el David em va explicar que a la classe havia vingut un nen nou, el Toni, que no parlava ni català ni castellà, perquè era xinès, i ningú l’entenia. A casa en vàrem parlar i li vaig dir que estaria bé que estigués pendent d’ell i que mirés de jugar-hi per ajudar-lo a que mica en mica s’anés adaptant.

Un dia el David va venir de l’escola i em va explicar: “- Avui la Sònia ens ha demanat a la classe qui volia jugar amb el Toni i tots hem aixecat la mà. Després la Sònia li ha demanat a veure amb qui volia jugar i ell m’ha triat a mi, mama!” Em deia superemocionat. Un toc magistral de la Sònia, que ha aconseguit que un nen al que al principi li costava integrar-se ha passat a ser acceptat i acollit per tota la classe i a més, ser inclús el protagonista!

Per a mi això resumeix molt bé la feina ben feta i l’harmonia que hi ha hagut aquests tres anys entre l’escola, la Sònia (i l’equip docent) i els pares. Per part dels pares, per donar confiança i fer pinya entre nosaltres. Per part de l’escola, per ser un bon referent per als nostres fills.

He demanat a pares i nens que diguin què representa o què els agrada de la Sònia, i la veritat, les respostes no podien ser més bones. Els nens han dit coses com: “m’estima, és molt bona, ens dóna amor, és carinyosa, sempre està contenta i fa bromes, ens hem divertit, ens ajuda, ens dóna moltes oportunitats…” Els pares han comentat: “Ens dóna tranquil·litat, confiança, dedicació, complicitat, disciplina, acolliment.”

Per part de l’Escola, pel recolzament que fan a la feina  dels professors i perquè segueixin apostant per la motivació en el aprenentatge i per ajudar a descobrir les pròpies passions. La veritat és que els projectes han sigut fantàstics i els nens han gaudit molt aprenent. Venien molt emocionats a casa explicant tot el que havien après.

Al final, si hom fa el que li agrada i està motivat per fer-ho, acaba sent bo amb el que fa. Un bon exemple n’és la Sònia.

Moltes gràcies per tot.

 

DRACS VERDS, EI5B

Un dia de setembre de fa tres anys, uns nens i nenes acompanyats pels seus pares i mares van arribar a l’Escola Joviat, una casa mooooolt gran i amb mooooolts colors, somriures i flors, per començar una gran aventura: fer P3 i iniciar el camí d’aprendre.

Era un dia assolellat, i els nens i nenes avançaven pel pati amb els ulls molt oberts, el cor inquiet i amb les motxilles carregades de curiositat per saber-ho tot.

Aquests nens i nenes éreu vosaltres i, com que éreu molt petits, avui us en volem fer memòria.

Vau creuar la pista dels 50 anys, el jardinet, el bosquet, vau pujar al pis de dalt i vau entrar en una de les classes dels Gegants. Alguns ja us coneixíeu, d’altres arribàveu nous i uns altres s’incorporarien més tard. la Maria, dreta davant la porta, era allà, ben acollidora, per fer-vos de guia. Ben aviat, aniríem formant,entre tots, nens, mestra i pares, una gran família de color verd.

Passats els primers dies de descoberta, els petits elefants verds, entre rialles i alguna empenta, vau començar a encerclar, resseguir, enganxar gomets… La mascota del llibre, en Mot, us acompanyava, el recordeu? També vau aprendre l’1, el 2, el 3, vau conèixer els animals de la granja, l’ofici de metge, de bomber, i l’art de Picasso.

Eren temps en què començàveu a escriure el nom amb unes lletres enooooormes que gairebé ocupaven tota la pàgina. I a final de curs ja sabíeu botonar-vos la bata.

A P4, de la mà de la Carlota i ja com a Gegants verds, vau endinsar-vos en el món animal, vau anar al Zoo, molts vau descobrir les convivències i els pares, tot contents, vam venir a explicar l’ofici.

 A principis de P5 ja éreu els Dracs verds i, a l’inici, us vau capbussar en el món dels taurons. Mentrestant, a la Carlota li va anar creixent la panxa i, quan ja la va tenir ben grossa, va arribar l’Alba, que us va acompanyar en un viatge màgic per l’espai: pels planetes i les estrelles…, per acabar aterrant en el món humà dels cinc sentits. A final de curs, heu experimentat al laboratori com a petits savis, i ara ja sabeu escriure paraules i llegir, de mica en mica.

En tot aquest trajecte pel Parvulari, la Maria, la Carlota i l’Alba han estat al vostre costat patint els petits entrebancs del dia a dia i gaudint els vostres petits grans avenços. Us han ajudat a créixer i porteu una mica d’elles dins vostre, per això us demanem que recordeu tot el que us han ensenyat i, com a pares, els en donem molt sincerament les gràcies.

Aquest agraïment també el fem extensiu a tots els altres mestres especialistes i monitors que en algun moment han vetllat per a vosaltres: al menjador, a les activitats extraescolars, a l’aula d’acollida…

I ja per acabar, al llarg d’aquest camí heu fet molts passos endavant, però avui arribeu per fer-ne un de més gran: el salt a Primària.

Vau entrar a l’Escola que ens dèieu: “mama, papa, no em deixis de la mà” i, ara, en acabar l’etapa ens dieu: “mama, papa, no m’agafis, que ja sé anar sol”.

Vau entrar a l’Escola amb alguna joguina que només volíeu per a vosaltres sols, i ara voleu ensenyar-ho tot i compartir-ho tot amb els companys.

En definitiva, heu jugat, heu rigut, heu plorat, heu après, però sobretot i, el més important: heu forjat una gran amistat i heu estat feliços.

Seguiu sempre endavant, però no deixeu mai de recordar els bons moments i tot allò après.

Felicitats a tots, nens, pares i mestres, i gràcies!

 

DRACS BLAUS, EI5C

Bona tarda a tothom,

Els Dracs Blaus acabem P5… Acabem un període fonamental. Aquells nadons que van entrar per la porta de l’escola esporuguits i desvalguts han après a conèixer-se -a sí mateixos i als altres-, a ser autònoms, a expressar-se, a comunicar-se, a observar i explorar l’entorn, a pensar i raonar, a conviure i a compartir… I s’han desenvolupat a tots nivells: físic, emocional, social…

Ara farem, sens dubte un altre pas endavant! Però alerta… que si badeu aquesta colla -els Dracs Blaus- agafaran embranzida i en lloc d’un pas faran un salt!  I el faran tots junts! Penseu que molts d’ells han anat junts des de P2, alguns fins i tot des de P0! Em costa imaginar-me els lligams emocionals que aquest fet haurà creat entre ells. De fet són una pinya, s’estimen, es cuiden, s’ajuden…

I gràcies a ells -i les coses com siguin, al whatsapp- els pares fins i tot hem deixat de ser “el papa de tal” o “la mama de qual”, alguns hem esdevingut consogres i tot! I sobretot, també som Dracs Blaus: quan podem ens ajudem, ens aconsellem i compartim estones plegats amb els nostres fills i filles. Potser perquè els records que tinc de la meva infantesa a l’Escola -aquesta mateixa- són semblants i gens dolents, penso que això és bo per a tots, que no en vull altra, d’escola.

No voldria acabar sense expressar el nostre agraïment i reconeixement a la tasca duta a terme per tot l’equip docent, que ha dedicat les seves energies i la seva experiència a fer possible que els nostres fills i filles estiguin preparats per al pas cap a Primària. Segurament han compartit tantes o més hores amb ells que molts de nosaltres… i no sabeu com us envejo!

A totes, moltes gràcies!

 

ELS DRACS FAN UN TALLER DE LECTOESCRIPTURA

Entremig de tantes festes, ens quedava pendent explicar-vos una activitat que hem portat a terme els dracs aquest últim trimestre. Es tracta d’uns  tallers d’escriptura lliure en què els nens i nenes d’EI5 hem treballat de valent i de manera significativa.

La nostra feina s’ha estructurat en tres parts; en la primera, vam dissenyar la carta del nostre propi restaurant: ens en vam inventar el nom, vam fer una llista d’ingredients i vam confeccionar dos menús diferents perquè els nostres clients poguessin escollir el que més els agradés.

2014-06-201

El segon treball va ser la descripció d’una flor al natural (una clavellina) i el tercer, la descripció d’un personatge molt conegut per tots: el Sàlix. Primer vam conversar entre tots sobre què vèiem i després individualment vam escriure’n lliurement la seva descripció i en vam fer el dibuix.

2014-06-202

Vam estar molt cofois amb els resultats, ja que la nostra gran motivació va contribuir a que aquests fossin encara millors. Més endavant, ens començarem a fixar en la correcta ortografia de les paraules, però ara el que més ens interessava era que els nostres missatges siguessin clars i entenedors.

LA FESTA DE L’AIGUA

Aquesta tarda, com ja és costum el penúltim dia d’escola, hem celebrat la festa de l’aigua al Parvulari. Els petits d’EI3 s’estrenaven i s’ho miraven tot amb expectació, i fins i tot alguns tenien certes reticències a entrar en el joc.

2014-06-020

En canvi, els alumnes d’EI4 i Ei5, amb més experiència a l’esquena, venien força preparats i amb moltes ganes de ruixar els companys i a les mestres. I no s’han quedat curts! Aquí teniu una mostra del que ens ha ofert la tarda d’avui:

2014-06-192

2014-06-193

ELS DRACS, UN PAS MÉS APROP DE PRIMÀRIA

2014-06-181

Ahir vam fer la festa “UN PAS ENDAVANT”, que va representar el final d’una etapa a Parvulari i el començament d’una de nova a Primària. Vam tenir el privilegi d’inaugurar un nou espai molt bonic, el dels Pins, per a fer un ritual que de ben segur ens va remoure sentiments a molts dels assistents.

Tothom hi era: les mares, els pares, germans, avis i àvies, tiets, companys d’altres cursos i els mestres que ens han estat acompanyant durant tot el cicle de Parvulari. També hi havia els mestres de 1er de Primària -que tenien moltes ganes de conèixe’ns-, els directors de l’Escola, el Fundador i altres mestres als que els venia de gust acompanyar-nos en un dia tan assenyalat.

L’acte va comptar amb diferents ingredients. Per començar, els parlaments, tots des de diferents perspectives però igualment emocionants i punyents. Des del director de l’Escola, passant  pels tres representants de pares i mares d’EI5, les paraules de  les 4 mestres tutores i sobretot els mateixos alumnes d’Ei5 i de 6è, tots van tenir paraules d’agraïment i alegria en recordar els moments viscuts al Parvulari. Com a segon ingredient, vam tenir la música: els alumnes de 6è van tocar diversos instruments, van ballar i fins i tot es van inventar una cançó per a rebre els nouvinguts a Primària, ara que ells també comencen una nova etapa i coneixen en pròpia pell què és sentir aquest pessigolleig a la panxa… En tercer lloc, hi va haver l’entrega de les orles, amb fotos ben boniques i originals que els permetran recordar anècdotes  junts quan d’aquí a uns anys es trobin portant els seus propis fills a l’escola.

2014-06-18

De fet, d’ingredients en podríem anar dient i no acabaríem mai: les fotos que feien les famílies amb la intenció d’immortalitzar el moment, els plors d’emoció dels pares i mares en sentir alguns discursos  però també d’algun petit en notar en l’ambient que això ja s’acaba, un bon berenar de fruita per a tots…

En resum, la festa va ser un èxit. Les cares dels petits i de les famílies n’eren testimonis: al Parvulari, hem estat i som feliços; i el millor de tot, és un lloc ple d’amics per compartir aquests moments de felicitat.

Molta sort, dracs!

 

GRÀCIES A TOTHOM PER L’ÈXIT DE LA FESTA!

2014-06-16

El principal objectiu d’aquest “post” és el d’agrair-vos a tots i totes vosaltres la vostra participació en la festa de l’Escola de dissabte passat. Per una banda a les famílies que vau venir a participar de les activitats preparades, i per l’altra a les mares i els pares de l’AMPA que vau oferir-nos el vostre temps per contribuir a que la festa fos un èxit.

FESTA FINAL DE CURS

EXPERIMENTEM: FEM ESTALACTITES

En un primer moment, es podria pensar que els elefants d’EI3 som massa petits per fer experiments. Però res més lluny de la realitat!!! Dins del projecte de l’aigua, hem estat capaços de fer estalactites. Sí, sí, com ho llegiu! Estalactites!

Per començar, cadascun de nosaltres va omplir dos pots de vidre amb aigua i vam escalfar l’aigua al microones. Tot seguit, hi vam afegir força sal i vam remenar-ho; també vam col·locar un cordill de cotó que anés d’un pot a l’altre i en vam submergir els dos extrems. Ho vam aconseguir amb dos clips i vam intentar que el fil quedés penjat de tal manera que fes panxa cap avall. Finalment, només restava esperar uns quants dies per començar a veure resultats. El que va passar és que la solució salada va pujar per capil·laritat al llarg del fil i l’aigua de la dissolució es va evaporar lentament, però no la sal. Aquesta mateixa sal va acabar formant cristalls per un procés anomenat “sedimentació evaporítica”. La calor que fa aquests últims dies a les aules va accelerar el procés.

Mireu quines estalactites!

2014-06-16

QUIN ÉS L’OFICI DEL PARE O DE LA MARE?

Sabeu que els papes i mames dels gegants han vingut a l’escola durant el mes de maig per explicar-nos el seu ofici? És molt interessant i aprenem moltes coses! Alguns pares vénen vestits amb la roba de la seva feina, d’altres se la posen a classe i tots vénen carregats amb una maleta plena d’alegria i d’il·lusió. Ens porten fotos, materials per tocar, experimentar, jugar,… és genial tenir-los a la classe!!

Voleu saber qui ha vingut? Ha vingut un pilot d’avió, una hostessa, un botiguer, una massatgista, una perruquera, una cambrera, un arquitecte, un mecànic, una metgessa, una fisioterapeuta, un miner, una metgessa, una dentista, un professor d’autoescola,….

2014-06-09

collage oficis pares EI4B

collage oficis EI4C

 

 

 

UN PAS ENDAVANT

UN PAS ENDAVANT copia

El dimecres 18 de juny, els dracs vermells, verds i blaus fem un pas endavant i marxem cap a Primària, desprès d’uns anys fent camí al Parvulari.

És un dia molt especial en el que, davant de les nostres famílies, amics, companys de pati i mestres, ens acomiadem d’aquesta etapa de l’ensenyament amb una gran festa.

És un moment on hi ha barreja de sentiments. Per una part, estem contents perquè deixem de ser “els petits de l’escola” i per l’altra tristos, perquè deixarem de jugar al bosquet, de compartir vivències al “pis de baix” i perquè ja no estarem amb les nostres mestres, amb les quals hem compartit moltes de les primeres experiències educatives dins i fora de l’aula.

 Us trobarem a faltar!!

A EI5 JA COMENCEM A FER DE MÚSICS

Els dracs, a finals de curs, ja hem començat a endinsar-nos en el món del llenguatge musical. Hem après per què serveix la clau de sol (treble clef) i hem començat a llegir algunes petites partitures on apareixen el sol i el mi. Encara estem molt verds, però això ja comença a agafar forma i ens anima molt! En aquest vídeo, el Lucas llegeix amb les campanes la partitura, mentre la resta dels companys piquen  un ritme d’acompanyament. Si voleu practicar a casa, en breu trobareu la partitura a l’apartat “The music corner ei5″